Blogia
REFLEXIONS...

ENTREVISTA INDIRECTA

Pepe Rodríguez: “Les sectes són una oferta més dins la societat que no és ni bona ni dolenta”

<sub>ENTREVISTA INDIRECTA</sub><P><big>Pepe Rodríguez: “Les sectes són una oferta més dins la societat que no és ni bona ni dolenta”</big>
Dimecres, 20 d’abril de 2005. Pepe Rodríguez, periodista d’investigació especialitzat en la temàtica sectària fa una conferència titulada Reporterisme en format de llibre a l’aula Magna de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Després d’aproximadament una hora, el conferenciant conclou la xerrada: “El que queda en la història d’algú són els llibres publicats, no els articles”. I afegeix: “No perdeu aquesta ocasió, es gaudeix molt d’un llibre si t’interessa”.

Amb els ànims revifats per l’última recomanació, ens dirigim al conferenciant i després de les respectives presentacions ens concedeix una entrevista. Accedim a una aula annexa i, gravadora en mà, comencem a parlar sobre les sectes. El tortosí explica que la major secta que mai ha conegut és l’Opus Dei. “És un càncer que s’infiltra a la societat i es fa amb el poder”, afirma. I afegeix que com a secta no el preocupa, però com a màfia sí. Tot i això, Rodríguez aclareix que no totes les sectes són màfies, sinó que només ho són aquelles que procuren el poder i que el gestionen de manera oculta i amb interessos personals. “Això és el que fa l’Opus Dei i altres grups”, assegura. No obstant això, reconeix que aquest grup està força acceptat en la societat i que per molta gent no és considerat una secta. “Tenim la idea que les sectes són grups petits que s’aïllen, que són crítics envers la resta –comenta Rodríguez-, tot això juga en contra d’elles i fa que es projecti una idea negativa cap a la societat”. Alhora, explica que un grup com l’Opus Dei, rodejat de prestigi en el món acadèmic, religiós i amb membres reconeguts socialment té més credibilitat que no pas un grup més recent.


Pepe Rodríguez: "Tenim la idea que les sectes són grups petits que s'aïllen, que són crítics envers la resta (...)".


Pepe Rodríguez és director, des de la seva creació l’any 1991, de l’Equip Multidisciplinar per a l’Assessorament i Assistència en Problemes Sectaris (EMAAPS). Com a especialista en el món de les sectes, puntualitza que aquestes són una oferta més dins de la societat, ni bona ni dolenta. “El que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta”, explica. “No és un problema que hi hagi sectes, el problema és que hi hagi sectaris; que algú, com passa amb l’alcohol, no només consumeixi una mica de secta, sinó que acabi emborratxant-se de secta per sobreviure”, exemplifica Rodríguez. Així doncs, segons Rodríguez tot excés de consum té a veure amb unes mancances prèvies i la culpa de l’addicció no és de qui se n’aprofita al final, sinó que la responsabilitat recau sobre qui no ha fet les coses bé al principi. Alhora, explica que si una persona és addicta a una secta, el que cal fer és deshabituar-la, normalitzar la seva relació amb el col•lectiu. “Tal com passa amb les drogues”, explica.

Enmig d’aquesta explicació teòrica sobre l’addicció sectària, Rodríguez es treu les ulleres i es frega els ulls. Després d’un instant de pausa, valora la societat actual. Considera que l’addicció sectària no és un problema de fragilitat de la societat sinó de la fragilitat dels seus individus. “La gent més immadura, amb un control deficient de les emocions, amb problemes d’autoestima, no pot sobreviure a la gamma de grisos que ofereix la vida”, manifesta Rodríguez. Davant dels “elements de risc” de la vida quotidiana, tenir una personalitat sòlida és el millor remei per evitar les addiccions. I segons el periodista, això s’ha d’arreglar des de casa. “Són faltes que hem de corregir en l’educació”, afirma.


Pepe Rodríguez: "El que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta"


Pepe Rodríguez ha publicat fins a l’actualitat una vintena de llibres, alguns d’ells traduïts al portuguès, l’italià, el xinès, el polonès i l’holandès. Per a l’autor, els tres llibres més importants i de lectura obligada són Dios nació mujer, Morir es nada i Adicción a sectas. “Són llibres que m’ajuden a créixer, a veure millor el món, que poden ser molt positius per la vida”, afirma. L’entrevistat assegura que en els seus llibres no persegueix l’èxit comercial: “Els meus llibres són sobre temes que m’interessen i la gent acostuma a tenir una bona resposta”. Segons Rodríguez, l’estructura de les seves obres segueix el mateix procés que ell utilitza per entendre el tema tractat i això fa que la trama dels seus llibres “enganxi molt” al lector.

A més dels llibres relacionats amb les sectes, Rodríguez també ha publicat obres sobre l’Església Catòlica. Una mostra d’això són els títols Pederastia en la Iglesia Católica o Mentiras fundamentales de la Iglesia Católica. “Són llibres que a mi m’han interessat en algun moment però que no recomanaria com a obligatoris”, declara. En aquestes obres, Rodríguez mostra la seva visió crítica vers la cúpula de l’Església. “He escrit llibres molt crítics però no amb l’Església en general ni amb el catolicisme, sinó amb la manipulació que es fa des de la cúpula de l’Església, amb la corrupció que hi ha a la cúpula de l’Església i amb l’encobriment de delictes que hi ha a la cúpula de l’Església; que és diferent a fer una crítica general”, aclareix l’autor.


Per Pepe Rodríguez, els seus tres llibres de lectura obligada són Dios nació mujer, Morir es nada i Adicción a sectas


Després de repassar la trajectòria de Pepe Rodríguez, només manca fer una breu referència al futur més immediat. Actualment, Rodríguez està treballant en la tesi doctoral Procesos de maduración y socialización de los hijos dentro de un contexto familiar sectario urbano en el Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona (UB). “M’han ofert escriure un llibre sobre l’anterior Papa però em fa molta mandra”, reconeix l’autor. “Fins d’aquí un parell d’anys no crec que pugui publicar res”, conclou Rodríguez.

Al cap de gairebé una hora, s’acaba l’entrevista. Són quarts de tres del migdia, moment d’anar a dinar. Però tot i això, l’entrevistat accedeix a fer-li una fotografia per plasmar el moment. Recolza el cap a la mà, mira la càmera, somriu i, després del flash, un “que tingueu molta sort” i els dos petons de rigor conclouen la trobada.

0 comentarios